Les activitats financeres habitualment conegudes com a ?crowdfunding? van ser regulades per primera vegada a la Llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial. Es tracta de plataformes de finançament participatiu, que suposen una alternativa al finançament bancari, i són intermediàries en la captació de capital per part d'empreses a través d'un sistema de serveis de la informació accessibles per internet.
Aquestes plataformes de crowdfunding permeten contactar els promotors que requereixen finançament amb potencials inversors. Se sol tractar d'inversions amb un risc elevat i d'import reduït a canvi de valors i participacions socials o préstecs amb interessos. Les plataformes de finançament participatiu han d'estar autoritzades i registrades davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Aquest organisme vetlla per salvaguardar la neutralitat de les plataformes en la tasca d'intermediació entre els receptors de fons i els seus inversors. La seva regulació és a cavall entre els mercats cotitzats i el finançament bancari.
La nova Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses (Llei Crea i Crece) adapta la legislació espanyola en aquest àmbit, d'acord amb el Reglament 2020/1503 . Aquesta norma va unificar la regulació a nivell europeu, de manera que les plataformes de finançament participatiu autoritzades i supervisades d'acord amb el Reglament poden prestar els seus serveis lliurement a tota la Unió Europea.
Des de l'entrada en vigor de la Llei Crea i Crece, les plataformes que prestin serveis a Espanya ja hauran de complir amb la normativa del Reglament Europeu, i en concret amb algunes de les principals obligacions que aquest imposa per a la prestació d'aquest tipus de serveis. Aquests són alguns dels seus aspectes fonamentals:
Les plataformes que obtinguin lautorització de la CNMV es consideraran plataformes de finançament participatiu harmonitzades i podran prestar els seus serveis a tot el territori de la Unió Europea. Per contra, aquelles plataformes no harmonitzades, per prestar serveis a promotors que siguin consumidors, o les ofertes de finançament participatiu dels quals siguin superiors a 5 milions d'euros en un termini de 12 mesos, no gaudiran d'aquest ?passaport europeu? i hauran de desenvolupar la seva activitat conforme a la Llei espanyola, encara que aquesta fa remissió també en aquest punt a les obligacions establertes al Reglament.
Finalment, la novetat principal, al marge de l'adaptació de la normativa europea, és la creació de les agrupacions d'inversors. D'aquesta manera, es permet agrupar els inversors en una societat limitada l'objecte social i l'única activitat de la qual consisteixi a ser forquilla de les participacions de l'empresa en què s'inverteix, en una entitat subjecta a la supervisió de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, o en altres figures que s'utilitzin habitualment per a aquests fins en altres Estats membres de la Unió Europea. És possible fins i tot realitzar l'agrupació un cop finalitzat el finançament si així s'hagués previst als contractes de la plataforma de crowdfunding, cosa que pot resultar especialment interessant per al diferiment de la tributació fins a la venda de la participació.
El crowfunding (61)